Un grup de persones de Menorca ens volem adherir a les mobilitzacions mundials pel clima que convoca Fridays for future i hem decidit fer pública la nostra preocupació pels escenaris de canvi climàtic que la comunitat científica està anunciant des de fa anys.

Si a l’espècie humana no feim un viratge important en la manera de relacionar-nos amb el planeta, anirem construint un futur francament complicat i gens desitjable . Els gasos d’efecte hivernacle, emesos essencialment a partir de la revolució industrial i a un ritme creixent, generen un escalfament progressiu que s’apropa al punt de no retorn, a partir del qual els canvis a l’atmosfera es retroalimenten a si mateixos fent que la pujada permanent de temperatura defugi de qualsevol intent de mitigació.

Aquests tipus de canvi a la terra i al mar provoquen fenòmens extrems, a zones on no eren habituals. No hi falten indicadors que mostren els perills que afrontam. A Canadà, una regió generalment freda, enguany s’han registrat temperatures de quasi 50 graus. A Itàlia han plogut pedres de gel com a pilotes de tennis el mes de juliol. A Alemanya i a Bèlgica hi hagut pluges torrencials amb centenars de morts i ferits. La sequera persistent ha provocat enormes incendis forestals a Grècia i a la pròpia Sibèria…
La llista a nivell mundial és molt llarga. Hi podríem afegir Xina, Estats Units, Índia, Iran, Austràlia i molts més.

Aquesta llista de notícies negatives es produeix perquè estem superant la capacitat de càrrega de la natura en molts aspectes. Extraiem recursos i contaminam per damunt de les possibilitats de regeneració de l’únic planeta que tenim. I això ho hem de canviar. No per viure pitjor, sinó precisament per poder viure millor i no entrar en col·lapses.

Necessitam analitzar l’evolució de les nostres societats actuals amb més paràmetres que només el del creixement econòmic, que és allò que impera en una gran part de les decisions que es prenen actualment. Perquè sense aire net, aigua potable, producció d’aliments sans, dret a habitatge, educació, sanitat i moltes altres coses importants, no podrem viure bé. I moltes d’aquests coses ja s’estan veient amenaçades precisament per la malaltissa visió del creixement econòmic sense límits. Un model que, a més, concentra els guanys econòmics en cada vegada més poques mans i agreuja les desigualtats a tot el món.

Alguna gent arronsa les espatlles davant aquests reptes. Hi ha qui es desanima, que no es veu amb coratge de fer-hi res, que pensa que més val viure el moment i ja veurem demà. N’hi ha d’altres que pensen que no és necessari aplicar cap canvi perquè la tecnologia trobarà solucions.

Molta altra gent tenim la motivació de voler contribuir a fer les coses millor de com s’han fet fins ara. Per noltros i pels que venen darrere. Per la memòria dels que ja no hi són. Per solidaritat amb aquells que ja estan patint greus conseqüències d’aquest model . Per amor a la natura, a les espècies que estem extingint i als recursos naturals que estem malmetent.

Hi ha prou coneixement, tecnologia i recursos com per canviar moltes dinàmiques que ara ens resulten perjudicials. Tenim el diagnòstic i tenim les solucions. És qüestió de voluntat. Per això, és imprescindible que ajuntem les veus per fer-nos sentir. Perquè mos sentin les persones que estan prenent decisions estratègiques. Perquè sàpiguen que ens interessarem per allò que decideixin. Perquè tenguin present que hi ha també una ciutadania preocupada i disposada a cercar solucions .

Hem de comprendre la situació en termes globals i actuar des de la nostra realitat local. Posar els esforços en allò que està al nostre abast i fer el possible per millorar-ho. El nostre entorn immediat és l’illa de Menorca, una terra estimada, un indret especial per a molta gent, un lloc que volem que faci els deures i mostri camins per altres comunitats, com ho estan fent ja a altres illes i indrets del món que han aplicat avanços esperançadors. Quan abans es posem a la feina, abans tindrem adaptada la nostra economia a les noves realitats i més viabilitat podrem trobar com a comunitat.

Menorca necessita fer realitat la transició energètica, respectuosa amb el territori i justa amb la societat, per poder frenar d’una vegada el fum tòxic de la xemeneia de la central tèrmica. Les institucions públiques han de superar els obstacles que constantment posen les grans companyies, el poder de les quals és una vergonya per a tot l’Estat, i que encara basen el seu negoci en el petroli. A Menorca estem acumulant un retard amb els objectius de l’Estratègia 2030 per descarbonitzar el sistema energètic i hem de fer avanços reals.

En el 2021, la nostra illa ha patit un dels estius de mes col·lapse en molts aspectes. No han vingut tants de turistes com en 2019, l’any anterior a la pandèmia, però hem vist saturacions com mai anteriorment, de gent, de vehicles i d’embarcacions.
Enguany algunes de les platges més emblemàtiques quedaven saturades a les 7 i mitja del matí. En d’altres, hi havia cues de quilòmetres de vehicles aparcats i l’acumulació de gent superava en molt la capacitat màxima de la zona d’arena. Les embarcacions també han estat mes nombroses que mai i han saturat el litoral de massificació i afectacions als valors naturals marins.
Imaginem com hauria estat aquest estiu si els turistes habituals del nord d’Europa també haguessin vingut a la vegada. No ho han pogut fer per motius de la pandèmia, però ningú ens pot assegurar que l’any que ve hi haurà damunt Menorca molta més gent encara, i més vehicles i més embarcacions, que les ja que hem vist enguany.

A Menorca li està passat com allò que dèiem del problema del planeta. Estem superant la capacitat de càrrega en molts aspectes . I li hem de posar solució.
És molt urgent revisar la capacitat d’acollida turística que ofereix Menorca en aquests moments, tant la legal com la il·legal. És urgent adoptar mesures per limitar el nombre de vehicles que poden venir a l’illa en un moment donat, perquè l’illa té uns límits evidents. I també és molt necessari revisar l’ordenació del litoral i l’oferta dels amarraments disponibles, perquè les barques ja no hi caben a molts indrets.

En aquests moments, la nostra illa está tramitant alguns instruments que poden ser clau per abordar amb èxit aquestes problemàtiques. La revisió del Pla Territorial Insular hauria d’encarar seriosament les places turístiques que van quedant obsoletes i rebaixar-les en número. També s’han de controlar molt bé les milers de places, legals i il·legal, que sorgeixen del lloguer turístic, d’immobles que abans eren cases per viure i ara són només allotjaments per visitants.
També el PTI hauria de fer valer la seva visió insular per racionalitzar l’excessiva oferta d’infraestructures nàutiques que estan a la base de la massificació litoral que podem observar.

Per la seva part, la Llei de la Reserva de Biosfera que està a punt d’iniciar la seva tramitació parlamentària, ha de posar fre a la vinguda sense límits de vehicles a Menorca i ha de facilitar molts altres aspectes de la transició que necessitam cap a models més racionals. Com la necessitat de poder accedir a habitatges a un preu digne, que és un dret constitucional que s’està vulnerant de manera sistemàtica.
També volem cridar l’atenció sobre un altre problema estructural. Tot aquest turisme, tota aquesta gent que visita l’illa i que poden representar una activitat econòmica indiscutible, necessita també aigua potable i subministrament d’energia i combustibles. Tota aquesta gent genera residus sòlids que s’han de gestionar i que estem acumulant a un abocador. I generen aigües residuals que s’han de depurar. I tots aquests serveis públics es veuen desbordats.

Com comentàvem abans, no basta mirar només el paràmetre del creixement econòmic, perquè aquest és un dels principals errors que ens han menat allà on som. Hem de mirar també altres aspectes que tenen molt que veure amb la qualitat de vida. A Menorca, l’aigua potable es troba al límit. Molts dels pous d’abastiment públic no donen a l’abast i no podran servir aigua a tanta gent durant molt més temps. Qualsevol nova oferta turística, ha de ser autònoma en termes d’aigua o tindrem un problema molt greu a curt termini.
És hora d’adequar la pressió humana a la capacitat de càrrega de la nostra illa. No al revés. Menorca ha de fer els seus deures en això que se’n diu sostenibilitat, i que ha de ser molt més que una etiqueta buida o un simple reclam turístic.
Des d’aquí feim una crida a tota la gent que estima l’illa. A tota la gent que estima la terra on hagi nascut o on s’hagi criat. A tota la gent que estima aquest món, que és l’únic que tenim. I a tota aquesta gent, li demanam que alci la veu, que demani canvis, que aporti solucions, que sumi forces, que ajudi a readreçar el rumb equivocat que ara duim per arribar a un avui i a un demà molt millors.
En l’activisme, no ens podem rendir.

Moltes gràcies i endavant.